BIOLOGIA

A 1r d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups de FONGS: llevats, floridures i fongs, que formen el bolet. Al Parc Natural hi ha molts d'aquests últims.

Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i els FONGS que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que has d'incloure-les en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són paraules en llatí).

Per últim i per acabar aquesta primera activitat, heu d'acompanyar cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles; del color de de de de les flors i del tipus de la fruita (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie.

Briòfits: Les molses, o més tècnicament, briòfits o briofitins, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant(Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt. Normalment, creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.

Pteridòfits: Una falguera o falaguera (al País Valencià) o foguera (a Girona i el Vallès), és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores.

Gimnospermes: Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatòfits). Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre el grup angiosperma) sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants.

Angiospermes: Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Angiospermae o Magnoliophyta) són un fílum que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Són el grup més divers de plantes terrestres.

Fongs: Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. 




Nom: Molsa gegant
Nom científic: Dawsonia superba
Pot arribar a crèixer fins els 72 cm.



Nom: Falguera
Nom científic: Angiopteris evecta
Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores.



Nom: Pi negre
Nom científic: Pinus uncinata
És un arbre de capçada entre allargada i cònica, de fins a 20 metres


Nom: Magnolia 
Nom científic: Magnolia Virginia

Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. 

Nom: Reig de fageda
Nom científic: Amanita muscaria
Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

2.Al parc, també hi ha una comunitat de plantes medicinals. Són plantes que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això comporta també que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posterior venda d'aquestes plantes.

Feu una recerca d'una com a mínim, de les 5 espècies de plantes medicinales que hi hagi al massís i troba dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentement s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l'especie i el seu nom científic, a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.

Nom: Aranyoner

Nom científic: Prunus spinosa.

Descripció: Aquest arbust espinós,

que pertany a la família de les rosàcies, habita a les zones

altes, boscos humits poc densos i algunes canals.

També rep el nom d’espí o espí negre en al·lusió al color

fosc dels seus fruits. Floreix abans de treure les fulles,

que són esparses, el·líptiques, finament dentades i amb

la nervadura ben definida.

Característiques medicinals: El fruit anomenat aranyó és astringent, antidiarreic

i estimulant del sistema nerviós central . És

comestible quan és sobremadurat (després de les primeres

glaçades) i amb ell es preparen xarops antidiarreics.

Nom: Farigola 

Nom científic: Thymus vulgaris o officinalis

Descripció:  És una de les plantes més
característiques de la flora i del bosc mediterrani.
Aquesta herba extraordinàriament aromàtica forma mates
de fulles molt petites i oposades i les seves petites
flors són labiades de colors clars, molt oloroses i estan
situades en capcirons terminals. Prefereix les terres seques,
els llocs assolellats, com ara les brolles i pedregars.
Alguns farigolars de Sant Llorenç del Munt han estat

molt danyats per una recol·lecció descontrolada.

Característiques medicinals: : Antisèptics vegetals i oli essencial
o volàtil (timol i carvacrol: desinfectants), tanins,
flavonoides, àcids fenòlics (rosmaricina), resina, àcids
triterpènics, principis amargs, saponines.

3.Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un paisatge altament atractiu por fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra muntanya. Doncs aquestes també es poden classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, calas i avencs.  
Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representeu,  el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripción del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.

Completar por aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:
a) Quin és el tipus de roca Que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.
b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agentes han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.

c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també Una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.

Els conglomerats procedeixen de l’erosió de materials més antics que afloraven en forma
de relleus. La natura dels còdols és un valuós registre de quina era la constitució de les
roques que eren erosionades. Aquest conglomerat situat a la base del Montcau mostra
còdols de pissarres paleozoiques i també de calcàries mesozoiques. 

La mola del Montcau constitueix un magnífic exemple de relleu modelat sobre una massa compacte de conglomerats donant lloc a les característiques formes arrodonides. 

a)

Els estrats de conglomerats mostren ocasionalment els efectes de la tectònica, com en
aquest cas on una petita fractura travessa obliquament els estrats de conglomerats.
Vessant sud de la Mola. 

b)

Els agents geològics externs són tots aquells que modifiquen, alteren o transformen la superfície del planeta i la doten de formes variades. A diferència dels agents interns, els externs no creen grans depressions ni muntanyes o volcans, sinó que només anivellen el terreny. 

c)

La pudinga és un conglomerat d'elements arrodonits. És un tipus de roca sedimentària. Es forma quan alguns còdols, provinents de vegades del llit d'un riu o d'una platja, són cimentats junts pel sílice que fa de matriu d'unió.